Tempus fugit.

 

Han transcorregut uns tres mesos des de que vaig escriure la darrera entrada. Acabava amb la frase "Venen temps tenebrosos i ens caldrà coratge". No podia imaginar aleshores l'abast de les tenebres.  Ens han empresonat a dirigents polítics legalment escollits pel poble, ens hem manifestat massivament en unes mobilitzacions ciutadanes sense precedents, ens han estomacat i desprès hem hagut d'escoltar que no ho havien fet, hem hagut de patir incrèdulament el silenci i les complicitats de qui creiem que ens faria costat, i tantes altres barbaritats impròpies d'un Estat de Dret. I ara, estem a les portes de veure com fan tot per impedir que Catalunya pugui ser governada (que no manada). Governada per qui el poble ha volgut majoritàriament que ho faci. Posaran tants pals a les rodes com puguin, faran patir, humiliaran, insultaran, castigaran, inventaran, però tard o d'hora els arribarà la caiguda. El temps passa i passa molt ràpid.