SENSACIONALISME MAINAT

Fa un setmanes que el diari “La Vanguardia” va publicar la noticia de que la esposa del Sr. Mainat (conegut cantant, productor, escriptor, i ves a saber tu quantes coses més) va ser detinguda per un presumpte delicte de temptativa d'assassinat. La noticia era, sens dubte, impactant, intrigant i sucosa. Ara bé, difícilment podia imaginar quin seria el decurs de la informació o desinformació que de la mateixa se’n faria en diferents programes de televisió.

A mode iniciàtic diré que a hores d’ara poques coses em sorprenen i poques coses no entenc. Ara bé, veure a la premsa de “Mediaset” prostrada permanentment davant la porta de la vivenda d’En Mainat, enregistrant imatges de senyores amb perruques, maletes, croissants, inesperades actuacions policials i demés, produeix un cert estupefacte.

Comparteixo algunes de les opinions vessades per alguns periodistes i col·laboradors. Com per exemple, que si hagués sigut un home qui hagués intentat “carregar-se” a la seva esposa probablement estaria empresonat o, com a mínim, amb un ordre d’allunyament. Per contra, en aquest cas la presumpta continua residint (al menys aparentment) en el que fou domicili conjugal i, desenvolupant en el mateix un negoci de dubtosa legalitat (també aparentment).

Crec que les imatges, les converses i les declaracions que (no vull saber com) estan sortint a la llum doten, als fascinats amb aquest tema, de material suficient per fer suposicions i elucubracions vàries sobre el què pot haver passat i sobre el què passarà.

És material més que suficient. No cal que ningú inventi res. Insisteixo, NO cal que els anomenats col·laboradors, aquells que tant aviat opinen de supervivents, temptacions o deslleialtats de famosos, com de casos judicials sub iudice, inventin res. Si no saben, que no inventin. Si no saben on esta residint el Sr. Mainat actualment, que no s’ho inventin. Si no saben qui era l’administrador de les empreses del Sr. Mainat, que no s’ho inventin. Si no saben per quants diners va vendre el Sr. Mainat una productora, que no s’ho inventin. Si no saben la resolució dels procediments judicials en curs, que no se les inventin. Etc.

Per cert, un apunt al fil de l’anterior paràgraf, es veu que ara posar “les banyes” al parent/a ja no es diu infidelitat, se’n diu deslleialtat.

Bé, aquesta és una mirada o una opinió més sobre el tema. Confio en la millor resolució judicial possible pels afectats. A qui, particularment al Sr. Mainat professo respecte i admiració per la seva aportació a la cultura i la educació.