AMISTAT

 

L'AMISTAT

Donant una ullada a les entrades del Bloc, m’he adonat que encara no havia escrit res sobre l’amistat. S’escau fer-ho sense més demora, i no trobaré millor moment d’inspiració que el present. Doncs, recentment he tingut la fortuna de poder passar un cap de setmana sencer amb les meves amigues de la infància.

Les meves amigues de la infància i jo formem un grup de 10 i tenim un nom, “Les Xinxetes”. Perquè érem baixetes, i baixetes ens hem quedat.

Al llarg de la vida he anat fent altres amistats. Bastants i de qualitat. Amics de feina, d’universitat, de veïnatge, i de festes. Alguns han passat per la meva vida i altres s’han quedat definitivament. Tots ells amics per afinitat i afectivitat. Però, amb cap d’ells he tingut el sentiment de fraternitat o germanor que m’uneix a les Xinxetes.

Les 10 som tant diferents que, probablement, si ens haguéssim conegut d’adultes no ens haguéssim fet amigues. Però, ho som des de fa més de 40 anys. Ens estimem com germanes. Ens entenem amb tan sols una mirada. Ens consolem amb tan sols una abraçada. I, de tant en tant, necessitem tenir-nos a prop.  

Com deia al principi, hem estat un cap de setmana tancades en una Masia, a l’estil GHVIP, però amb piscina i sense càmeres. No hem trobat a faltar ni la tele, ni el telèfon, ni el rellotge, ni la família (encara que estigui lleig dir-ho). Ha estat un cap de setmana molt sanador. Hem rigut, plorat, ballat, jugat, menjat, begut, pres el sol, banyat, i explicat batalletes varies. Ha sigut tan intens que, desprès de deixar a la Mònica a l’aeroport, i mentre conduïa direcció a casa m’ha envaït un colpidor sentiment de soledat. Ràpidament esvaït amb la satisfacció de saber-me tant afortunada de poder gaudir d’una amistat tant envejable com la que tenim les Xinxetes.

Llegeixo l’escrit per repassar l’ortografia i m’emociono. Així som les Xinxetes. Soc una d’elles 😉