SOBREVALORADO

 

A continuación os dejo una serie de objetos, lugares, comidas, y demás bienes materiales e inmateriales, que bajo mi particular punto de vista están totalmente SOBREVALORADOS. En castellano o en catalán (según tenga el día).

La coca de Llavaneras. Un pastelito de hojaldre y crema, de lo más común, que los restaurantes caros catalanes ofrecen fuera de carta de postres, como si de un postre exclusivo se tratara. "També tenim coca de Llavaneras" te dicen para hacerte sentir un cliente especial. 

Tossa de Mar. Una localidad de la costa brava, con un casco antiguo amurallado, con encanto para visitar una única vez. También pueden visitarse hoteles y restaurantes con precios desproporcionados con el servicio que ofrecen, aparcamientos repletos, colas de coches, etc.

El Principito. El cuento poéaqutico de Antoine d'Exupéry que, al igual que el Quijote, poca gente ha leído. Sin embargo, queda muy bien decir que no sólo lo has leído sino que te ha encantado. Yo lo leí hace años y no me gustó. Creo que es un cuento que no gusta ni a niños ni a mayores.

Els Kiwis Gold i la Ceba de Figueres. Temps d'encà els Kiwis Gold eren de color groc. Ara ja no. Tenen un color lletjot, marronós tirant a verd. I pel que fa a la ceba de Figueres, si algú la troba que  m'avisi. Jo tota la ceba de Figueres que trobo és d'origen senegalès. 

Coldplay Aquesta banda de música anglesa no està malament, té cançons maques, i alguna fins i tot s'ha converit en himne. Com tantes d'altres. No els hi resto mèrits, però  no crec que calgui dir que t'agrada Coldplay a tothora i a tota arreu, per fer-te el guay. Ho trobo molt snob.

El sabó de Marsella. Fa gràcia com les coses més banals i senzilles es poden arribar a convertir en productes de prestigi. A mi em sembla que el sabó de Marsella fa la mateixa olor que feia la pastilla de sabó "Lagarto" que la meva àvia tenia al safareig. La feia servir per rentar els draps o les taques. La roba de dia es rentava amb el sabó amb "Ariel", amb "Skip" o amb "Colón". 

La cervesa artesanal. Sempre he pensat que les cerveses artesanals es fan per la gent que no li agrada la cervesa. A mi m'agrada, i cada cop que vaig a espategar a un lloc on tenen cerveses artesanes els hi dono una l'oportunitat. Però, a hores d'ara encara no he trobat una que em resultés agradable al paladar. La darrera, a Còrsega, durant les vacances. Arribàvem a un hotel de muntanya, desprès d'un dia de ruta amb moto duríssim, amb ganes de treure'ns l'equipació i veure'ns una cervesa fresqueta. I l'amfitrió, per fer-nos els honors, va i ens treu dues cervesses d'etiqueta per identificar. Creient que no podia ser altra cosa que cervesa, ens hi vem amorrar i englopir amb ànsia fins descobrir amb fastigueix que es tractava de cervesa artisanal de cirera. No vam tenir cap dubte. La única manera de treure-se-les de sobre era encolamar-les als turístes, com a obsequi de benvinguda. 

Properament: 

"El cant dels ocells" 

CONTINUARÁ.................