ANÈCDOTES DE LA PROFESSIÓ

LA CONVERSIÓ 

    Acabo de tancar el despatx. Trucan a la porta. Dubto si obrir, però finalment ho faig. És la veïna de 95 anys que ve a demanar-me si li puc mirar un moment els papers del banc. Li dic que passi, que és clar que li miro. Em diu que l'únic que vol és que li passi el saldo en euros a pessetes, per poder saber realment quants diners té. Li faig encantada. Em porta només el temps de tornar a engegar l'ordinador i de buscar un programa de conversió. Perquè la xifra no era pas petita. La senyora, molt educada, em demana què em deu. Per descomptat, li dic que res. Bé, sí, que si li sobren llimones del seu llimoner que em doni alguna, que el meu llimoner no és massa fèrtil. Ah! que no m'oblidi!. Si va venir a demanar-m'ho va ser perquè a La Caixa no li volien fer i el seu fill no li feia cas. Quina poca empatia tenen alguns! 💶💶💶

EL CONILL

    Rebo a una noia que volia separar-se. Inicio els tràmits. Un dia em diu que marxa del domicili amb el seu fill de mesos perquè té por de la seva parella i no aguanta més la convivència. Comprensible, si tens un habitatge alternatiu. Comencem a parlar de com dur a terme el règim de visites. Atès que el nen era encara un lactant es va proposar que el pare veiés al fill alguna estona al domicili matern. En un principi no hi va haver oposició. Però, de sobte, em planteja que vol ser ella qui porti el nen al domicili patern, perquè d'aquesta manera, mentre el pare està una estona amb el seu fill, ella pot estar una estona amb el conill, que era la mascota familiar. De sobte s'han esvaït les pors i la parella ja no semblava tant maltractador. Què n'arriben a ser d'importants les mascotes! 🐰🐰🐰

EL GASPATXO

    Nova designa del Torn d'Ofici. La incapacitació d'una senyora que feia la vida imposible als veïns de l'edifici on vivia. Entre moltes altres dedicacions que tenia estava la de cridar per l'escala "¡¡¡Os voy a gazpachar a todos!!!". Els veïns manifestaven tenir por, però a mi em feia molta gràcia, la veritat. La inversemblança de l'amenaça foragitava tot temor. Us imagineu la mida que hauria de tenir la batedora? 🍅🍅🍅

LA CREIENT

    Senyora una mica més jove que jo. Des de la primera visita queda meravellada de mi (per mal que estigui parlar bé d'un mateix). Es sent compresa i ben atesa. Descarto que tingui qualsevol altre desig o atracció de tipus sexual. No presto atenció a les seves paraules de continu agraïment i em centro en la feina. Tot va bé fins que un dia m’incomoda un comentari dels seus. Em diu que l'acord s'ha signat perquè ha estat tota la nit pregant i Deu li ha fet cas. Em fereix un xic l'orgull professional però ni tan sols contesto. El dia de la ratificació del Conveni surt del Jutjat plorant. No son llàgrimes de tristesa per una ruptura sentimental, sinó d'emoció per haver perdut de vista un tanoca per sempre. L'acompanyo a la sortida i abans d'acomiadar-la em pregunta si hi ha una església a prop. Li dic que sí, tot just davant. I ara bé lo bo. Em diu que soc perfecte i que se'n va a pregar a Déu nostre Senyor per què la faci tan perfecta com jo. Definitivament m'adono que no hi toca gaire pobreta, i marxo corrents amb l'excusa de que se m'escapa el bus perquè no vull que em vegi el riure que m'està sobrevenint. 🙏🙏🙏

EL DIAZEPAM

    L'experiència professional comporta, entre d'altres coses, que puguis fer judicis sense gaire preparació prèvia. Saps perfectament el què has de dir. El de "la Vane" era un d'ells. No hi havia part contraria, i teniem la nostra pretensió sobradament acreditada. Tot i així, arribo al Jutjat i em trobo a la clienta feta un manat de nervis. La tranquilitzo, explicant-li que és un mer tràmit, que no hi ha contrari, que estem soles, que ni tan sols haurà de parlar, que la Jutgessa és molt agradable, que en 10 minuts estarem fora. Em sembla que la he tranquilitzat. Surt l'agent judicial a demandar els carnets. Grata sorpresa que entrem a Sala puntuals. Em poso la toga, fent mitja volteta per enfilar bé les mànigues. I, de sobte, quan ella creia que no la veia, enxampo a "la Vane" posant-se alguna cosa a la boca clandestinament. Li pregunto què s'ha pres, i la resposta és que dos Diazepam pels nervis. No contesto. Només penso que tant de bo sigui de 5 miligrams i que a la Jutgessa no se li acudeixi poreguntar-li res  💊💊💊