Acabo de llegir (i anotar en la entrada FRASES INTERESANTES) la següent frase: "Si no está en tus manos, que tampoco esté en tu cabeza". I és el millor epíleg que podria tenir aquesta reflexió.
Com diria en Carles Porta: Comencem!
Tinc com a rutina consolidada escoltar música els caps de setmana al matí. Mentre es recull l'esmorzar, ens preparem per sortir a fer alguna activitat o a comprar, o mentre es prepara el dinar. El passat dissabte vaig entrar a YouTube i vaig cercar grans èxits de Fangoria. Sovint, entre cançó i cançó, entrava publicitat que ignorava estoicament. Però, de sobte em va cridar l'atenció l'anunci de Estrella Damm d'aquest any, en format curtmetratge, que per televisió no s'havia vist. Vaig declinar pitjat "Saltar anuncio" i me'l vaig empassar sencer. Encara no havia arribat a la meitat de la emissió i ja estava esverada. Al minut 3:33 surt un noi i sentencia: "És que soy feliz, con poquita cosa soy feliz".
Perdona?! Poquita cosa?!
Al final de l'anunci entens que era el Catamarà de la Bad Gyal i que la seva entremaliada tripulació s'havia donat un homenatge. Però, quants nois i noies adolescents desitgen tenir coses que mai podran tenir. Nois i noies que volen tenir tipus de vides inassequibles per la gran majoria. Nois i noies que pengen a les seves xarxes socials bocinets de les seves vides presumint del què no tenen ni tindran, només per fer creure als demés que si ho tenen.
Compte! Que la vida de color de rosa només està reservada per una minoria- I voler no es poder. No tothom pot. I no entendre-ho pot generar molta frustració i malestar. Conformem-nos amb el què tenim i donem-li el valor que es mereix. Que segur que en té.
Meritxell Armengol Sanz.
No hay comentarios:
Publicar un comentario