4/23/2024

LA GRINCH DE SANT JORDI

 



A
mig matí no he pogut vèncer la temptació de sortir a passejar. Ho he fet empentada pel costum i els convencionalismes socials. Però, la meva capacitat de patiment és molt minsa i, a la poca estona, decideixo que en tinc prou i que vull tornar ràpidament al despatx. Passejar pel centre de Barcelona per la Diada de Sant Jordi em resulta tortuós. Pateixo de claustrofòbia i no suporto les aglomeracions.

No soc experta en logística, urbanisme, ni tampoc en muntatge d’estands. Però, si que tinc experiència en passejar i comprar (Per cert, llibres i flors en qualsevol moment de l’any). I, ràpidament penso que la col·locació de les parades de llibres no és la correcta. Han deixat molt poc espai perquè la gent pugui passejar. Jo sempre necessito la meva bombolleta d’aire. La gent que m’envolta no sembla tenir el mateix problema.

La gent camina badant. Estirant el coll per copsar la presència d’algun escriptor o famoset signant llibres. No dic amb això que no hagi escriptors famosos, ja m’enteneu.

La majoria dels que passegen son parelles agafades de la maneta, per no perdre’s, que dificulten el pas. Intento avançar pel Passeig de Gràcia, curosa de no trencar cap lligam.

Penso en els meus pares. Sort que no han pujat a Barcelona. O baixat, com diuen els de províncies. Jo quan vaig cap al nord sempre pujo. Però bé, això seria material per una altra publicació.

Fa dies que els meteoròlegs no pronostiquen pluja. Potser pressionats pel gremi de llibreters. De sobte m’acut a la ment un desig malèvol. Que fallin les prediccions i que sobrevingui un esclafit que faci dissoldre les cues d’adolescents esperant que un “Eufòric” els signi el llibre d’Eufòria.

Sort que l'obsequi de la rosa sempre em treu una timida rialleta. Tot i que, tinc un marit que pensa que la rosa de Sant Jordi hauria de ser de plàstic com l’arbre de Nadal.

Feliç Diada de Sant Jordi a tothom! 

No hay comentarios:

Publicar un comentario